mana quel dexaſſen entrar, e trobal ques veſtia, e ſa filla Carmeſina quil pentinaua, e apres li dona ayguamans, car caſcun dia ho acoſtumaua de fer. E la Infanta ſtaua en gonella dorfebreria tota lauorada de una erba que amor val, e ab letres brodades de perles que entorn eren, e dehia lo mot: Mas no a mi. Com lo Emperador ſe fon acabat de veſtir, dix a Tirant: Digaume, Capita, quin era lo mal que ahir la voſtra perſona ſentia? Dix Tirant: Senyor, la majeſtat voſtra deu ſaber que tot lo meu mal es de mar, car los vents de aquella terra ſon mes prims que los de ponent. Reſpos la Infanta ans que lo Emperador parlas: Senyor, la mar no fa mal als eſtrangers, ſi ſon aquells que eſſer deuen, ans los dona ſalut e longua vida, mirant toſtemps en la cara a Tirant, sotsrientſe, perque Tirant conegues que ella lo hauia entes. Lo Emperador ixque de la cambra ab lo Capita parlant, e la Infanta pres a Diafebus per la ma e detinguel, e dixli: De les paraules quem digues ahir no dormi en tota la nit. Senyora, voleu que us digua, noſtra part ne hauem haguda: empero molt reſte aconſolat com haueu entes a Tirant. E com penſau vos, dix la Infanta, que les dones gregues ſien de menys ſaber ni valor que les franceſes? en eſta terra be ſabran entendre lo voſtre lati per ſcur quel vullau parlar. Perço, ſenyora, es major gloria per a noſaltres, dix Diafebus, praticar ab perſones qui ſien molt enteſes. Per auant ho veureu, dix la Infanta, en lo
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/28
Aquesta pàgina ha estat validada.
24
Tirant
