Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/273

269

lo Blanch.

do, ço es que no amau ſegons deurieu amar: car ſi tant hagues ſeruit a Deu, e de tan bon grat, ja poria fer miracles, e yo mes mal fadat que tots los altres, ame mes verdaderament que tots los altres, e no ſe ſi ſere amat. La lengua be parla e diu tot lo que vol, mas la eſperiencia verdadera de la obra hon la trobare yo per la qual puga venir a perfeccio de vida? car quant hom es ſegur del dubte ſurt vna bona esperança, car amor no es procuradora de vergonya ni ſeu en banch de çabater, mas ama a qui deu amar, ço es a quil ama, e dona li gloria en aqueſt mon e vida repoſada, perque, ſenyora, en la celſitut voſtra no es aquell verdader recort que de temor vos cobre fugint al pas ſtret que la majeſtat voſtra promes, partint de voſtra celſitut me digues ſemblants paraules preſent Stefania: Tirant, tu parteys de mi, fes que tornes viu, yo ſo aci preſta per reparar la leal e verdadera amor quem portes. Deu es juſt, e totes les coſes del mon li ſon preſents, ell me faça gracia de complir lo meu deſig que yo complire lo teu, per que leja coſa es, ſenyora, a les donzelles nobles e de tanta ſtima que vinguen a menys de lur promeſa, pero, ſenyora, façam axi: poſem noſtre fet en conexença daltri, e aquelles perſones tinguen poder de determenar noſtre fet, e lo que yo he parlat parle per boca de la Viuda repoſada quim dix a la venguda que yo fiu que no donas fe ni crehença en les paraules de la alteſa voſtra, que totes eren ficcions de poeſia e per