poſada, que tenia gran part ab Carmeſina per la raho ja dita, que la hauia de llet criada, e demanals de que parlauen: dix la Infanta: Noſaltres parlam de quens ha recitat aquell caualler de les grans feſtes e honors que feren en Anglaterra a tots los eſtrangers que ſi trobaren: e parlant de aqueſtes coſes e de altres axi paſſaren la nit, que poch ni molt la Infanta no dormi. E lendema Tirant ſe fon veſtit ab un manto de orfebreria, la deuiſa era tota de garbes de mill, e les ſpigues eren de perles molt groſſes e belles ab un mot brodat en caſcuna quadra del manto qui dehia: Una val mill e mill no valen una: e les calces e lo capiro liguat a la franceſa de aquella deuiſa matexa, e en la ma portaua lo baſto de or de la Capitania. Tots los altres de la ſua parentela ſe abillaren molt be de brocats, e de ſedes, e de argenteria, e axi abillats anaren tots al palau. Com foren a la porta major, veren alli una ſingular coſa de gran admiracio: que a caſcun lindar de la porta de part de dins al entrant de la plaça hauia una pinya tota de or, de altaria de un home e molt groſſes, que cent homens no les porien alçar: les quals en temps paſſat hauia fetes fer lo Emperador en lo temps de la proſperitat per una gran magnificencia: entraren dins lo palau e trobaren molts honços e leons ab cadenes de argent molt groſſes que ſtauen ligats: pujaren alt en una gran ſala tota obrada de alabauſt. Com lo Emperador ſabe que lo ſeu Capita era vengut,
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/27
Aquesta pàgina ha estat validada.
23
lo Blanch.