companyia del Solda, e aturas alli, car per anar a la ciutat de Bellpuig, hon anaua lo Solda per força tenien a paſſar per alli, e per la ciutat eſſer molt fort e ben prouehida, e per la dolor quil turmentaua ell ſen entra dins. Com Tirant aplegua era quaſi nit ſcura, aleujaren ſe alli en los camps fins lendema: e aquella nit tots los que foren nafrats foren curats, e molts quen moriren aquella nit: car james era ſtada en la plaja oriental tan aſpra e tan mortal batalla: car en aquell dia reſtaren moltes dones viudes e moltes donzelles orfenes de pares, pero reſtauen ab ſperança de eſſer liberades del jou de ſeruitut. Lendema Tirant feu armar tota la gent, e donaren lo combat a la ciutat, e los turchs ſe defenien marauelloſament, per quey hauia molt bona gent de dins, e hauien los donat quatre combats que no hauien pogut res fer. Lo Marques de Sanƈt Jordi vehent aço vogi tota la ciutat, e com fon a la porta de la juheria crida a un juheu que hauia nom don Jacob. Com lo juheu ſenti la veu del Marques conegue que era ſon ſenyor, corrent deualla e obri li la porta. Entraren preſtament dins la ciutat, e ja hauien preſa mes de la mitat de aquella que lo Rey de Egipte ne los altres moros nou ſabien. Lo Marques trames a dir al Capita que nol calia mes fatigar en combatre, que ja la ciutat era preſa, que entras per lo portal de la juheria. Tirant entra per aquella part, e com ell fon dins la ciutat lo Marques ab la ſua
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/256
Aquesta pàgina ha estat revisada.
252
Tirant