Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/255

251

lo Blanch.

gran ardiment. Com los turchs veren exir tanta gent, los quals ſe penſauen que no ni hauia mes, eſmayaren ſe molt. Lo Solda ſen ixque vn poch de la batalla, y era nafrat, mas no molt, dix als ſeus: Yo veig venir la noſtra gent a menys, yo dellibere ans fugir que morir. Com Tirant veu lo Solda e la ſua gent ab les banderes fugir, cuyta enuers aquella part e leuals les banderes, e anaren a lencalç matant molta gent. Dura aqueſta batalla del mati com lo ſol exia fins a tres hores paſſat mig dia: tanta era la multitut de la moriſma que los creſtians eren canſats de matar tants moros. E fon tan aſſenyalat aqueſt ſingular dia e de tanta gracia, que dura lencalç ab leſcalfament de la viƈtoria tres legues ſeguint e matant toſtemps turchs: car en aqueſt cars Tirant poguera eſſer dit Rey de batalles e caualler inuencible, que axi com la proſpera fortuna hauia acoſtumat de fauorir los turchs contra los creſtians, la diuina Prouidencia la hauia feta voltar per aumentar la gloria de Tirant. E canſats de matar la hora era ja tarda, aplega lo Capita ab la mes gent en vna ciutat la qual ſolia eſſer del Marques de Sanƈt Jordi, e de alli tenia ell lo nom de marques, e tot ho hauia perdut: e aquella ciutat era ſtada donada al Rey de Egipte, e tenia la toſtemps molt ben prouehida. Com lo Rey de Egipte veu aquell dia la batalla perduda fugi axi com los altres feyen, e tanta era la dolor que paſſaua de la nafra de la cuxa, que hague a lexar la