Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/245

241

lo Blanch.

laura: e caſcu deu deſijar la gloria qui de ſemblants aƈtes ſe ateny, e los perills qui ab temor ſeſperen no deuen eſſer tenguts en compte de res. Encara per millor manifeſtar a les voſtres magnificencies lo que en lo enteniment me occorre, la ignorancia de Dari quant mal feu que perde la ſua perſona e tota la gent ſua per tenir mal orde en la batalla, e los altres per peccat de enueja tots foren perduts. Deixem ſtar aço, que ara nos coue que ab ſforçat animo de cauallers valeroſos faſſam armes e anem a obrir lo cami de la noſtra ſalut: e ſupplich a aquells qui dech ſupplicar e als altres com a jermans que ſiau valentiſſims, e ab animo ſforçat vulau combatre: e ſiau en recort de aquell qui es vencedor de batalles, e aconſeguireu honor e gloria e encara libertat. E ſi vencem, magnifichs ſenyors, tot lo Imperi ſera noſtre: ciutats, viles e caſtells ſeran ſots la ſenyoria noſtra de tots noſaltres: e ſi la deſaforada fortuna conſent noſaltres fugir, totes aqueſtes coſes vendran al contrari. Siau en recort de ma libertat ateſa poder vençre los enemichs de la fe. Ells no tenen molta cura del noſtre combatre per la potencia que tenen: noſaltres combatem per la patria e libertat hi encara per les vides. Recort vos de la primera virtut, e de la ſegona per noſaltres obteſa. No temau, virtuoſos cauallers, la multitut dels enemichs, car coſa certa es los pochs vençre als molts, que com mes ſon mes tenen a fer en poder los ordenar, car lo qui venç les batailles es lo