Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/238

Aquesta pàgina ha estat revisada.
234
Tirant

noſtre regne es declarada la gran bellea de voſtra majeſtat, e per los voſtres virtuoſos aƈtes haueu refeta la militar ſcola la qual era perduda: e a mi par que la preſencia de la celſitut voſtra gran part auança al que en lahor hauia hoyt, acompanyada de molta gracia e ſaber infinit, que en lo mon es tanta la ſtima voſtra que per deeſſa vos podeu fer nomenar: impoſſible ſeria poder recitar les grans ſingularitats que en la alteſa voſtra tinch conegudes, em tinch per benauenturat ſol per hauer vos viſta. En aquell punt lo Emperador entra per la cambra, e la Princeſa no li pogue reſpondre ni ſatiſfer lo que dit li hauia. Lo Emperador ſtigue alli vn poch parlant ab ells de la guerra e de altres coſes. Com al Duch de Mecina li paregue hora de anar a la poſada, prengueren licencia del Emperador e de les dames. Com foren dins la poſada trobaren lo ſopar molt be aparellat, lo qual lo Emperador hauia fet fer. Com foren partits dix lo Emperador a tots los qui alli ab ell eren: Voſaltres hoys james dir ni en canoniques nos lig que capita qui a altre ſeruis, parents o amichs li trameteſſen gent en valença ſua? Es coſa de gran admiracio, e perço ſo yo molt obliguat a Tirant que .x. milia homens a llur deſpeſa me ſerueixquen per amor dell, aqueſts que ara ſon venguts e los qui lo gran Meſtre de Rodes li trames. E perço tinch deliberat de anar yo al camp per pacificar al Duch de Macedonia e al noſtre Capita, car altrament ells ab ells ſe