Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/233

229

lo Blanch.

deſija, digau me hon es aquell famos caualler ple de tanta virtut, Tirant lo Blanch, capita dels grechs, en qual ciutat es la ſua habitacio? Lo meu ſenyor, dix lo ſecretari, la ſen[y]oria voſtra trobara aqueix famos caualler que demanau en los camps, que no te loch, vila ne ciutat per habitacio: e ara lo he lexat que te les ſues tendes parades dauant los turchs prop lo riu nomenat Tranſimeno. Que ſi fa en la ſua cort? dix lo ſenyor de la Pantanalea, ſon homens de deport e de plaer? Si ſanƈta Maria, dix lo ſecretari: primerament trobareu a la porta de la ſua tenda clemencia que a tots contenta: pujant vn ſcalo coneix quals ſon bons o mals, e ſab de quals deu hom fer bon mercat, e ſab jutjar ab ſeny e diſcrecio. E aqueſta es la coſa que mes val a tot hom que te capitania real e ſobre tots deuria regnar. E james ſe corromp per prechs, per manaces ni per diners. Encara te altra bondat, que dona tot quant ha e hu reparteix tot entre la gent, e no procura per a ſi res que puga hauer. Aquell no es dit liberal que vol molts bens donar volent guardar quant puxa mes hauer, e de aqueſt dich yo liberal qui res no vol guardar, ni vol penſar que de res puga traure lo cabal, e com no te res que donar als requeridors preſtament ſe deſpulla tot lo que viſt. Com lo amich ha meſter res de ſa perſona liberalment loy dona, que puga manar e fer della a totes ſes voluntats, en mal y en be ho pot ben fer e ordenar: e ſi de altra coſa nols pot ſeruir la voluntat