Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/231

227

lo Blanch.

batailla, lo que no deurieu fer, mas voleu ab importunitat moſtrar mes animos ſobre coſa morta, que deſijos de capitania ab honor, al Duch pertany e altri no. E ſi aquell mal nom tan diforme e abominable, en ſpecial als cauallers, lo qual vos Tirant deſijau hoyr, yo bonament vos pogues dir, ja fora fet: empero no vull ab ſpecie alguna de ſuperbia perdre Deu e la juſticia quel Duch de Macedonia te, la qual es de ſa part. E de tan gran carrech incomportable ſeria fora la virtut voſtra, deixant vos la Capitania, puix no ignorau tenir molts miradors. Penſau en los fets qui ſon aquells quius han acuſar o ſcuſar, e la gloria no ſta en parenceria de paraules, mas en execucio de be a fer. Puix veren que lo Duch ſen era anat, Tirant no volgue conſentir que negu mes parlas ni feſſen mencio de les rahons que hauia dites lo Comte, ſino que caſcu ſen torna a ſon aleujament, deixant lo libre de recitar dells, ſino ques poſaren tots en orde per al dia aſignat de la batailla. E torna a recitar del Emperador, qui ſtaua ab ineſtimable deſig de ſaber noues del camp, e veya venir .vij. naus a la vela. Com foren aplegades, ſabe com venien de Cicilia e portauen quatre milia homens darmes e molts caualls, los quals trametia lo Rey de Cicilia nouell e fon ne cauſa lo que ara recitare: Lo Rey de Sicilia, ſegons ja deſſus es ſtat dit, tenia lo fill major en França caſat ab vna filla del Rey de França, e per ell eſſer molt diſcret e virtuos lo ſogre nol lexaua partir