ço no ignore aquell quius es degudament mes propi nom: ans ſi res dich que perjudique en voſtra honor, ſemblants paraules penſen los enteſos que aço hoyran no es de mon coſtum, mas per lo voſtre deſaforat defalt, tal que ſol de parlar les orelles dels entenents e de dones de honor ſen offenen, la qual no conſent a mal grat meu que en aqueſt cars la lengua ſallimite. No trobe raho neguna per hon de vos oblidat ſia me degues baratar per Tirant paraules ab afeƈtio demoſtrades: e vos me dieu e moſtrau quem teniu tan conſtret e ſubjugat que no dire les fiƈtes e fraudulents maleſes voſtres. E hon ſon ara les innumerables promeſes, jures e ſagraments que vos ab falſa diſimulacio e enganoſa haueu rahonat? pero nom tinch admiracio, puix veig que us es coſa natural que lo fill ſia tal com lo pare, per les maleſes que haueu fetes a mi, car los voſtres mals aƈtes ſon tan notoris entre cauallers e dones de honor, en ſpecial en la noſtra ciutat de Conſtantinoble, que deixades totes altres coſes en los ſolaços ne fan burla com ſe recorden de la maleſa quem haueu feta: e yo mogut de pietat de les congoixes quem donau nom cur de dir la voſtra reprouada natura: lo callar vos ſeria mes profitos. O duchs, comtes e marqueſos, dix lo comte Pleguamans, puix lo Duch de Macedonia es ja fora de la tenda, hoyu me per voſtra nobleſa e no vullau condemnar a negu ſens hoyrlo, e dau crehença a la mia relacio, perquem par que determenau en dar
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/230
Aquesta pàgina ha estat revisada.
226
Tirant
