Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/227

223

lo Blanch.

ſe ab los altres que feu principi de vn tal parlar: Per mon Deu, Capita, yo nous fallire en res que de honor ſia: atenyeu la promeſa la qual haueu feta al Rey de Egipte, car yo hire ab vos, e ſi no puch armat ſino en camiſa, e axi entrare en la batailla, altrament anar no podia. E fas vot ſolemne al ſenyor ſanƈt Jordi que ſi negu accepta la Capitanya ſens ſpres manament de la majeſtat del ſenyor Emperador, de yo ab les mies propies mans lo fare morir. Tirant es noſtre Capita per lo ſenyor Emperador a noſaltres dat que deguam obeyr lo axi com la ſua propia perſona. Dix lo Duch de Pera: Senyor Capita, manau a noſaltres que voleu que façam: ſi dieu que matem al Duch de Macedonia doneu lo carrech a mi e veureu en quant ſera fet. Qui ſera aquell qui tal Capitania degua acceptar, dix lo Duch de Sinopoli, yo ab la mia ſpaſa, la qual james perdona com la tinch nua en la ma, yo nol parteſca del cap fins a la cinta. Reſpos lo Duch de Calandria: Yous fas certs a tots en general e a caſcu per ſi, que ſi diferencies negunes moueu ni altres coſes feu ſino del que ſom obligats per manament del Emperador qualſeuulla duch, comte o marques, yo hoyre qui dira que Tirant deixe la Capitania e laceptara, yo de les mies mans li tolre la vida. Yo no he parlat, dix lo Duch de Monſanƈt, pero per lo juhi de mal parlar del Duch de Macedonia, prou clarament ſe moſtra ell eſſer confes e fementit dels leigs caſſos per ell poſats en la honor e fama del noſtre