Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/221

217

lo Blanch.

jerma, e tots ſtauem a ordinacio voſtra? Pero ſabuda la gran maldat per vos comeſa, traƈtada e ginyada ab gran infidelitat contra les noſtres perſones e de tot lo Imperi grech, condigna coſa ſeria foſſeu poſat en oli bullent, que tal premi mereix la voſtra reprouada perſona, car no ſe al mon creſtia, qualſeuol que ſia, fes ſemblant maldat de la que vos haueu temptada. Les pedres ſe deurien leuar contra vos quant mes los homens qui ſentiment tenen, com tots cregam e ſens ſubtilitat en la ley creſtiana ſe aconſegueix paradis e gloria, e los inueſtigats ab ſubtil enginy cahen en dupte e poſſeheixen los inferns axi com vos fareu. En opinio de les gents no vull reſte aço per dir: com tal regiment de capitania per dret ne per raho vos nol deuieu hauer ſens conſentiment meu e de tots los altres qui en mon ſeruey eren, e perço no vull que daci auant tal regiment vos tingau. Per les paraules quel Duch dix ſe cuyda ſeguir vn gran ſcandel, car tota la gent ſe arma e ſtauen ab les armes en les mans, e molts que pujaren a cauall com ſi hagueſſen entrar en batailla, perço com a moltes gents era plaſent, perque es vici natural dels homens ſe alegren de nouella ſenyoria. Tirant molt agreujat del foll parlar del Duch feu principi a un tal parlar.