aquells qui tenen mullers e fills, e tot noſtre fet hajam a poſar en mans de vn ſtranger de ſolar no conegut. Digau me que haueu traƈtat ab lo Solda hi ab los altres moſtrant deſigs de ultrança ab lo Rey de Egipte, e tot quant haueu fet no es ſino per enguanar nos e vendrens als turchs: digau, quin preu haueu hagut? Sereu vos lo ſegon Judes que vene a Jheſucriſt per preu de .xxx. diners? axis veneu vos a noſaltres. Digau, ſou vos aquell famos home de Caym que mata a ſon jerma Abel? Serieu vos aquell virtuos caualler fill del rey Ciperi ques jague ab ſa mare, e del caſtell auall lança a ſon pare? Serieu vos per ventura Marquareu que pres ſa jermana Canatre e forçiuolment la viola, e paſſa ſen a la oſt dels romans, e trahi per diners a ſon ſenyor natural e tot lo ſeu camp? Tirant, obriu los hulls que tots ſtam ſuetlats e conexerem molt be vos qui ſou, hoc encara conexerem molt be les voſtres ſingulars canoniques: com partits de la voſtra propia patria e per quins aƈtes tan deſoneſts que no goſau tornar en aquella, per que haueu hagut gloria de ligar vos ab noſtres capitals enemichs, los quals per natura e ſegons ley creſtiana los deueu lunyar de noſaltres, e vos haueu feta ligua e concordia ab ells: e no ſabeu vos ſegons haueu dit en la letra que trametes al Rey de Egipte, qui no ha fe no pot donar fe? com la porem dar de vos que ſemblant malueſtat haueu comeſa de fer ves noſaltres, los quals tots vos teniem com ſins foſſeu
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/220
Aquesta pàgina ha estat revisada.
216
Tirant
