Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/211

207

lo Blanch.

lo Emperador de ço que es fa juſtament e ſens engan de difamacio? yo ſe be que ell ho pendra en plaer. Poſat cars que la majeſtat ſua hi prengues plaer, dix Tirant, com ho farem de la ſenyora Princeſa ſi hi trobara enuig per yo eſſer ſtranger de poca condicio ſens titol negu? Reſpos lo Duch de Calandria: No es dona ni donzella no ſe tingua a gran gloria que ſia amada de grans e de pochs: aqueſta ſenyora es de tan gran ſentiment que conexeria lo bon zel perques fa en ſi e ſen glorejara: qui pora mudar aquell orde que Deu ha mes en les coſes? Dix lo Duch de Mont ſanƈt: No es coſa noua vn Rey eſſer enamorat de vna ſotil donzella, e per contrari, vna gran Reyna de vn pobre gentilom, e deſconeixer ne pare e mare e los mes de ſa natura: aqueſta te gracia ab honeſtat cumplida, e no ſe enujara de res que façau ne digau. Dix lo Marques de Sanƈt Jordi: Capita, vos moſtrau que ignorancia es voſtra guia, e ſabut es entre los tals cauallers per amor han fet molts fets darmes, per amor de donzelles qui reſplandeixen en lo mon de glorioſa fama: en aqueſta habita dignitat e ſenyoria: qui oblida lo paſſat oblida a ſi mateix. Dix lo Marques de Ferrara: No ha res en lo mon que ſia mes plaſent a la dona que es lo amor del home, e perço no li traurieu lo peu del tapi que li pogueſſeu fer mal, e perço porta ella en ſi exellencia e virtut, e pendra plaer queu façau. Tots ſom fills de Adam e de Eua, dix lo Marques de Peixcara, es ver que