Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/204

Aquesta pàgina ha estat revisada.
200
Tirant

als meneſcals perquel guariſſen, e lo Solda demana li don venia e com era ſtat nafrat lo ſeu roçi. Lo moro reſponent dix: Senyor, yo ani deuers lo pont perço com me enujaua açi, e de vn gran troç luny yo viu un creſtia a cauall e fiu la ſua via, e ell me ſpera: com fuy prop de ell tiram aqueſt paſſador, e yo fermi fort dels ſperons al ginet e aconſeguil, e dencontre lenderroqui a terra del cauall. E preſtament fuy deſcaualcat per tolre li la vida, e ell agenollat demanam perdo. La mia propia natura es inclinada mes a perdonar que altra coſa, e ſom reſtats en molt gran amiſtat, e ham promes ſobre ſa fe de auiſarme tot quant en lo camp dels creſtians ſe fara. Que bona noua es ſtada per a mi, dix lo Solda, que yo pugua ſaber que ſi fa en lo camp dels creſtians. Prech te en tal cars del mon tu hi vulles tornar dema e ſentiras que volran fer, ſi ſperaran batailla o ſi ſen hiran dins la ciutat de Conſtantinoble: e ell atorgua tot quant li dix. Lendema ell lo ſolicita que tornas al caſtel per parlar ab ſon amich. Com al moro li paregue hora de partir, ell pres vn ginet dels millors quel Solda tenia, e feu la via del pont, e fet ſon ſenyal ell entra dins lo caſtell, e per tots fon rebut ab molta honor. E no paſſa molt ſpay que fon aqui Tirant, e feu molta honor al ſenyor de Mal vehi e a ſon fill. Apres entraren dins vna cambra hon era la ſenyora de Mal vehi qui ſtaua a rahons ab lo moro. Con Tirant hague abraçada la ſenyora feu honor