Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/202

Aquesta pàgina ha estat revisada.
198
Tirant

de preſent es molt gran, car be ſap la ſenyoria voſtra e tots los que açi ſon com lo Duch de Macedonia era capita, per lo mal orde que daua e per no entendre la guerra toſtemps era vençut e noſaltres vencedors. E ſi aqueſt diable de home no fos vengut de la França ja forem dins los palaus de Conſtantinoble, e de la ſua ſgleſia que tan bella es naguerem fet meſquita, lo Emperador haguerem mort, ſa muller e la filla foren ſclaues, e totes les altres donzelles ab elles enſemps a la ſenyoria de noſaltres, e ara no porem axi fer ſi aqueſt Capita viu molt. E venint al efeƈte del que vull dir, no es poſſible noſaltres lo puguam matar o apreſonar ſino en aqueſta manera, com ell no vendra a batailla ab noſaltres ſino a tot ſon auantatge per lo poder gran que noſaltres tenim mes que no ell. Si voſaltres teniu per bo yol requeris de batailla a tota ultrança de la mia perſona a la ſua, ell es molt animos caualler, no ſera menys no accepte la batailla. E com ſera açi ens combatrem, e ſi voſaltres conexereu yo haja lo millor deixaunos combatre, que yol matare: e ſi es cars ell pogues mes de mi, de vn tros luny tireu li ab fletxes, e muyra en tot cars del mon ell hi tots quants ab ell vendran. Tots ells tingueren per bo lo que lo Rey hauia dit. Finat lo conſell lo Rey de Egipte ſen entra a la ſua tenda, e pres ſe a ordenar vna letra. Lo Solda tenia vn ſeruidor ques hauia criat de molt poca edat, lo qual era ſtat creſtia e natural de la ciutat de Fama-