Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/189

185

lo Blanch.

morre ans quel veja. Empero vna coſa maconorta que encara que congoixa ne paſſe nom dol, puix ame caualler valeros complit de totes virtuts, e la part que mes me contenta es per eſſer liberal, perço com lo gran Coneſtable ha dit que te molt gran deſpeſa. Axi es dels ſenyors que tenen lo animo gran en deſpendre: en leſtat ques meten, en aquell deuen perſeuerar: e perço com yo veig Tirant que en aqueſta terra no te bens ni heretatge, no volria per res menyſcabas de ſa honor, yo li vull eſſer com a pare e mare, jermana e filla, com enamorada e muller. E perço vos lo meu jerma li portareu moltes recomandacions, e en mig de elles embolicat, que negu nou ſapia niu veja, mija caregua dor perque pugua a ſon plaer deſpendre, e perço deuallaua yo e Plaer de ma vida de peſar ho e poſar ho en ſachs: e com ſera la hora del ſopar fareu venir de la gent voſtra, e ſi yo noy so, Stephania o Plaer de ma vida vos ho daran: e direu li de ma part nos deixe de tot lo que ſia honor ſua, car la honor ſua yo tinch per mia, e com aqueſts haja deſpes yo lin dare mes, e no conſentire que ell ni los ſeus paſſen fretura de res. E ſi yo ſabia que filant al torn lo podia ſoſtenir en ſa honor, de tot cert ho faria, o ab ſanch de la mia perſona lo pugues pujar en lo mes ſuperlatiu grau, de molt bon grat ho faria ſi majut Deu, car la fi de les coſes ſdeuenidores es remeſa a la fortuna, e de vn be naix principi daltre, e la mia condicio tira totes les coſes a la ſua ſabor. E