Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/185

181

lo Blanch.

ducats: tots los demes ſe reſcataren. Los que no tenien de que paguare fehien sagrament e homenatge de be ſeruir e lealment, donauals armes e cauall, e ſou, e feyals anar al camp. Los qui nou volien fer feyals molt be ferrar, e feyals obrar les torres de la ciutat, e dins lo palau, de que ſen ennobli molt tot. Com lo Coneſtable e Diafebus ſe hauien a partir, lo Emperador pres tant del ſeu treſor com conegue que hauia hagut del reſcat dels preſoners, e trameſ lo per ells al Capita. Lo dia ans que partiſſen, Diafebus tingue ſment com lo Emperador ſe fon retret, ell ana a la cambra de la Princeſa, e la primera que troba fon Stephania, e feu li de genoll gran reuerencia, e dix: Gentil dama, la mia bona ſort es ſtada de voſtre merce eſſer la primera ab quim ſo encontrat, hauriaus a molta gracia me feſſeu cert de voſtra beniuolença, que la mia demanda fos admeſa tendriam per home de bona ventura: ſi la fortuna mera tan fauorable me volgueſſeu fer digne queus pogues eſſer lo mes acoſtat ſeruidor, per be que yo non ſia digne ne mereixedor ateſa la gran bellea, gracia e dignitat que la merçe voſtra poſſeheix, empero amor es aquella que eguala les voluntats e al indigne fa digne de eſſer amat, com yous ame ſobre totes les dames del mon: e per vos eſſer dama de tan bon ſentiment, la fi de la mia demanda nom deu eſſer denegada. E leixau apart per voſtra virtut les paraules que preniu ſcuſant vos ab la ſenyora Princeſa, e aquella preneu en