Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/179

Aquesta pàgina ha estat revisada.
175
lo Blanch.

lo palau en les mes forts torres que tenia. Com Diafebus veu temps de parlar ab la Princeſa ana a la ſua cambra e trobala ab totes les ſues dames. Com la Princeſa lo veu leuas del ſtrado e feu la via ſua: e Diafebus cuyta lo pas, e dona del genoll en la dura terra, e beſa li la ma, e dix: Aqueſta beſada es de aquell que la celſitut voſtra ha condemnat en mes fort preſo que no ſon aqueſts que yo açi he portats: e les donzelles acoſtaren ſe, e no li pogue res dir per dupte que no hoyſſen lo que diria, mas preſ lo per la ma e anaren ſe a ſeure a vna fineſtra. Com foren aſeguts la Princeſa crida Stephania: e Diafebus feu principi a vn tal parlar:

S

I la mar ſe tornaua tinta e la arena paper, yo pens no baſtaria de ſcriure lamor, la voluntat, les infinides recomendacions que aquell proſper e virtuos Tirant tramet a la majeſtat voſtra, com totes les coſes ſon viſtes per la fi, e aquella moſtra caſcu qui es, e dona premi e condamna ſegons les obres. E com amor no ſia major ſon perill, ſino atenyer hi mort o gloria per premi de caualler valeros, e no deurieu tant amar la vida quen deſconegueſſeu lamor de un tal e tan ſforçat Capita com la alteſa voſtra te, com per ſa libertat poch ateſa de aquell jorn quell vos veu. Recitare part de ſa vida illuminada no per los antichs cauallers de molta ſtima, ni per los preſents, ni encara per negunes altres. No es digna coſa negu ſia mereixedor de tan gran premi com