Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/167

Aquesta pàgina ha estat revisada.
163
lo Blanch.

ſia meſclada ab clemencia, en la prudencia ſia alegria, en la celeritat madurea, en la ſeguretat auiſament, en la temprança haja plaer, en la laugeria aƈtoritat, en lo menjar, nodriment, en los conuits temprança, en lo parlar ſuauitat, en la reprenſio caritat, en lo conſell fe, en juhi libertat, en riure tarditat, en lo ſeure manera, en lo anar grauitat, haja ſperons en remunerar, fre en punir, fira a ſon enemich ab cara alegra, e ſon ciutada ſiu mereix ab triſta. E per exemple del gran princep los deliƈtes de ſos ſotſmeſos li ſien axi com nafres propies que nos poden guarir ſi no ſon tocades o curades: e ſegons diu Titus Liuius deu los punir ab gemechs e lagremes axi com taillas les ſues entramenes: e poſes al cor quel princep deu eſſer de tot ſemblant a Deu per miſericordia, e que del tot erraren los philoſophs que dampnaren miſericordia. Magniminitat es propia virtut de los princeps, ſens la qual no ſon dignes de hauer regne ne nom de rey. E ſi ha humanitat natura es dom e no virtut, ſi no la ha mes es coſa no acoſtumada que vici: mes pertany humanitat a princep o a rey que a altri, perço com mes ſobrepuja los altres e ell te entre los altres homens lo primer loch. Deu hauer caſtedat lo princep, la qual es bellea en tots homens, mas en princep ha ſingularitat de bellea: res no es mes bell que princep caſt, ne mes leix que princep luxurios. Gratitut que es memoria de ſeruis e de beneficis ſolen hauer los bruts animals, e es leja