Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/166

162

Tirant

diu falſies esdeue que nol creu hom de les veritats, e grans veritats ſe gaſten ab poca falſia: e qui deſija que hom lo cregua prengua en caſcun parlar toſtemps veritat, axi acoſtumant ſa lengua que no ſapia mentir, car no pot eſſer pus abſorda coſa ne mes perilloſa que princep mentidor, ſots lo qual la coſa publica de ſon regne incerta e tremoloſa per ſes falſies haura a vacillar. Molt deu eſſer ſtable e ferma la paraula de aquell en lo qual es fundada la ſperança e ſeguretat de tants pobles: e james no deu mentir als altres aquell al qual es meſter ſi fer ſe pot que negu no li menta: e per que ſeria legoter lo qui no deu hauer temor ni deu ſperar hauer res daltri, les quals dues coſes me paren propis agullons de lagoteria? Guart se encara que no lohe ſi mateix, ſa lahor per fets la deu moſtrar e no de paraula. No menace a negu nis enfeloneſca, car no ſta be al princep que ſol ab leſguart pot ſpantar, e ſtant repoſat ſe pot venjar, hoc encara perdonant pot caſtigar, e es la mes noble venjança que eſſer puxa. Guart aſi mateix de alegrar ſe maſſa, guardant ſobre manera les ocupacions inmortals del regiment de ſon regne: ne tanpoch nos deu entreſtir ſi guarda les grans honors, e la diuinal magnificencia que ha en ſi. Nos negue a negu, car Deu la fet neixer no per a ſi ſolament, mas per a la coſa publica, e ſapia que tota hora fa ſos fets quant ajuda a ſos ſotſmeſos. Tempre la rigor de la juſticia ab egualtat, e la crueltat