Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/157

153

lo Blanch.

maldat e virtut: empero gracies ſien fetes en aquell qui es Senyor de virtut e Rey de gloria, que a preſent vençuda la part de tot mala, la part totalment bona ha triumphat, jatſia ſouint vejam lo contrari. Aras veu que laltea de la majeſtat imperial, confuſa tota enueja, cobrara les honors de que era deſpoſſehit. E los peccadors o contraſtators vehent ho ſe dolran, e ab ira cruel moſtraran la intrinſeca furor ab ſtrenyiment de llurs dents per magrea de viceral corrompiment. E tu, Capita valentiſſim e poderos mes clar e reſplandent e repoſat que en lo paſſat temps tots los altres ſtats no ſon, en la imperial cadira faras tornar lalt Emperador: gitaras tots nuuols de triſtor e de pluja de lagremes e eſclariras tota la Grecia: e ſubjugant ab la tua gran virtut la noſtra partida de lengua moriſca, don ſeras mereixedor de portar corona de ſtelles, car per tu ſera reſtituhida al Imperi la pau que li era tolta, e als pobles lo deſijat repos: per hon de tu ſera manifeſt al mon lo teu notori enginy, ſegons has fet en lo paſſat e tant mes en lo preſent. Com quant de major lahor es juſtament e temprada regir vn regne, que guanyar e aconſeguir lo benauenturadament. Certes ara es temps que culles e replegues enſemps totes les virtuoſes forçes de ton coratge, e quet prepares a grans e infinits negocis ſi en tu ha res de real coſtum. Tots tos paſſats treballs ſon no res ſi leixes los molts que encara te reſten a paſſar. La tua gran gloria requer en