Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/15

11

lo Blanch.

vengut. Dix Tirant: Senyora, per fe haure a creure aquella que parla ſia la ſenyora Emperadriu. Capita major, dix lo Emperador, quis vulla qui tingua la Capitania del imperi grech te poteſtat de obrir les fineſtres, e de mirarles totes en la cara, e leuarlos dol que porten per marit, pare, fill o germa, e axi vull yo que uſeu vos de voſtre offici. Mana Tirant li portaſſen una antorxa ençeſa, e preſtament fon fet. Com la lum fon en la cambra, lo Capita veu un papallo tot negre, acoſtaſi e obril, e veu una ſenyora veſtida tota de drap gros, ab un gran vel negre al cap, que tota la cobria fins als peus: Tirant li leua lo vel del cap, e reſta ab la cara deſcuberta, e viſta la cara fica lo genoll en terra, e beſalli lo peu ſobre la roba, e apres la ma. Ella tenia en la ma uns pater noſtres de or eſmaltats, beſals, e feulos beſar al Capita. Apres veu un lit ab cortines negres: e la Infanta ſtaua gitada damunt aquell lit, ab brial de çeti negre veſtida, e cuberta ab una roba de vellut de la matexa color. Als peus, damunt lo lit, ſehien una dona e una donzella. La donzella era filla del Duch de Maçedonia, e la dona hauia nom la Viuda repoſada, la qual hauia criada a la Infanta de llet. Al cap de la cambra veu ſtar .clxx. dones e donzelles, qui totes ſtauen ab la Emperadriu e ab la Infanta Carmeſina. Tirant ſe acoſta al lit, feu gran reuerencia a la Infanta, e beſali la ma: apres ana a obrir les fineſtres. E aparegue a totes les dames que foſſen