ana tota la gent: e tornarenſe apoſentar llur real en lo loch hon lo hauien ja tengut de la montanya. E de alli veren la gent que era reſtada: e per alguns cauallers fon dit al Capita que deuallaſſen en lo pla e quels donaſſen la batalla. Reſpos Tirant: Puix hauem obtenguda la deſijada fi, e tenim bon dret, e tenim libertat de fer de ells lo que volrem, façam ho ab diſcrecio: car mes es a noſaltres perdre un caualler que ſi ells ne perdien cent. Pero yous profir dema en aqueſta hora poreu anar e venir en mig de ells, que per negu nous ſera feta ſino honor. Diafebus que veu los turchs qui ſtauen en gran congoxa penſa en la honore delit de Tirant, preſ li lo anell de la ma, e dix li Tirant: Coſi, que voleu fer? Dix Diafebus: Vull trametre Pirimus al Emperador: tants dies ſon paſſats que no han ſabut res de noſaltres. Lo Emperador ſe aconſolara vn poch de aqueſta noua: e la ſenyora Princeſa ab les altres dames ſen gloriejaran de la forma de aqueſt aƈte com es ſtat fet. Prech vos, coſi, dix Tirant, que li trametau a dir que vinguen les naus e galeres ab farina, e ab vitualles, ans quen paſſem fretura. Pirimus ſe parti. Com fon a la ciutat de Conſtantinoble veu totes les gents molt triſtes e adolorides, e les dones totes ploroſes: entra per lo palau e troba pijor, ab les cares totes arapades, les veſtidures rompudes: tots quants lo vehien no li dehien res, axi com de primer ſolien: com ſcometia algu, no li volien reſpondre. Aqueſt
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/148
Aquesta pàgina ha estat revisada.
144
Tirant
