Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/147

143

lo Blanch.

foch pleguas al pont, e paſſa, e molts altres apres de ell. E ſi los homens hagueſſen fet lo manament del Capita que hagueſſen poſat lo foch mes tart, no ſen anaua negu que no foſſen ſtats morts o preſos. E al paſſar que fehien per lo pont molts moros ab los roçins ne anauen en la aygua per la gran preſſa que tenien de paſſar al altra part. Lo foch fon tan gran que en poch ſpay tot lo pont fon cremat. E reſtaren per paſſar lo pont .xxij. milia perſones en ſus entre de peu e de cauall. E reſta alli lo fill del Duch de Calabria: e lo Duch Dandria: e lo Duch de Melfi: e lo Comte de Bulgença: e lo Comte de Montoro: e molts altres capitans qui eren deſcaualcats, e ab la gran preſſa del foch, e ab lo gran dupte que tenien dels creſtians que no vingueſſen per ferir ſobre ells, tots fugien que no ſperauen los vns als altres. Com Tirant veu anar lo foch per lo riu, puja cuytadament hon eren los ſeus ab molta alegria quels troba, e quaſi tots a cauall per voler guanyar de la roba dels enemichs, e Tirant james ho volgue conſentir, dient los: Ara no guanyarem honor neguna, e dema haurem la honor e la roba. Ab tot aço lo Capita feu fer molt bona guayta aquella nit, dient: No pot eſſer que tota la gent ſia paſſada: qual ſeria que ab deſeſperacio vengueſſen a ferir ſobre noſaltres? Vengut lo clar dia e lo ſol ſobre lo noſtre horizon, lo Capita feu tocar les trompetes e tot hom puja a cauall, e feren venir los patges, e lo carruatge, e alt per la montanya