Com fon baix, dauall de vn arbre dexa les armes, e ab cuytats paſſos ana prop del caſtell del ſenyor de Mal vehi. E axi com eren reſtats concordes de ſenyal, pres dues pedres vna en caſcuna ma, e feria la vna ab laltra. Sentint lo ſenyor de Mal vehi lo ſenyal conegue aquell eſſer Tirant: e ubertes les portes del pont ell entra e troba totes les coſes neceſſaries per al que meſter hauia. Primerament feu pendre molt oli e alquitra en gauetes de fuſt, e pegunta, e ſofre viu, e altres coſes que han diſpoſicio del foch encendre. E pres molta lenya ſeca, e en aquell vexell de fuſta que hauia fet tot ho feu poſar de ſus, e liguar dues cordes vna en caſcuna cadena del vexell largues. E dos homens ſe poſaren dins de vna petita barca que tenien alli per peixcar en lo riu, e caſcu de aquells portaua la vna corda en la ma, e deſligat lo vexell ab la corrent anaren riu auall, e Tirant los dix que no poſaſſen foch fins que foſſen prop del pont. E anant riu auall, com eren en loch que lo riu fehia alguna volta que lo vexell no poguera paſſar, tirauen lo .j. cap e afluixauen laltre, e lo vexell anaua de punta: e com volien que anas a trauers egualauen les cordes, e lauors prenia tot lo riu de ample. Com los turchs veren tan grans flames de foch per lo riu auall, tots ſe tengueren per perduts. E lo Solda deſempara lo camp e tots los altres, e tan corrent com pogueren feren la via del pont de fuſta. Lo Solda perque tenia bon cauall atengue vn poch primer que lo
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/146
Aquesta pàgina ha estat revisada.
142
Tirant
