Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/144

Aquesta pàgina ha estat revisada.
140
Tirant

vils condicions porten llur ſobreueſtes. O lo Emperador, puix vos mateix haueu fet lo mal, raho es quen porteu la pena: e ſabeu quina ſera? que en lloch de obſequies diran per vos lo pſalm de malediƈtio, per ço com haueu perdut a vos mateix e a tots los voſtres: car haueu volgut leuar la ſucceſſio del Imperi an aquell famos e illuſtre ſenyor lo Duch de Macedonia per dar la a vn vil hom ſtranger qui ha perdut a ell e a tots los del camp, e es fugit que no ſaben hon ſes. Tal merit ha la perſona del Emperador condam: per cert millor vos ſeria en aqueſt poch temps que la clemencia de Deu vos ſpera, anaſſeu en parts ſtranyes fent penitencia e plorant lo gran dan de voſtres vaſalls e ſeruidors, de tanta gent que es morta, e farieu ſmena dels voſtres peccats, car menyſpryant la ſua ira per los voſtres demerits: que tanta es la mortaldat dels creſtians, que no mi baſta ſeny ni ſaber per a poderho recitar: los moros los tenien aſetjats en vn petit mont ſens que noy tenien pa ni vi, ni aygua per als caualls, a la hora dara ja deuen eſſer tots morts: yo men vaig ab molta dolor. E vos condam Emperador reſtau ab la voſtra. O deſauenturat de mi, dix lo Emperador, com me ſolicita la miſerable fortuna que apres de vna alegria ve preſtament vna gran triſtor, e apres de vn mal ne venen molts. Ara es perduda tota la mia ſperança: nom reſta ſino que vaja mendicant per lo mon deſemparat de tot be. E ab aqueſtes e ſemblants lamentacions