Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/135

Aquesta pàgina ha estat revisada.
131
lo Blanch.

virtuoſos aƈtes voſtres reſplandexen en fama glorioſa digna de immortal recordacio. E tenint de aço plena noticia aquell reuerent e virtuos ſenyor lo Meſtre de Rodes com vos ſia molt obliguat, que per la voſtra gran virtut e bondat lo ſocorregues en lo temps de la ſua gran neceſſitat e a tota la ſua religio, tramet a mi com a capita de dos milia homens entre de peu e de cauall ab aqueſts cauallers del ſeu orde. E yo hi ells volem ſtar a obediencia de la ſenyoria voſtra de tot quant nos maneu. E Tirant regracia al Meſtre e a ells la noble valença que li fehien: e dix ho ab tan gran fatigua que no podia parlar per lo gran dolor que tenia al cap. Los metges vengueren e prengueren caps de molto e feren los be bullir ab bon vi, e ab eſtopades poſauen lin ſobre lo cap: e al mati vinent ſe troba molt be. Dexaren la vila be prouehida de la gent de la terra matexa, perço com la ſenyoria dels turchs los era molt cruel e dura. E tornaren ſen al camp: e per alguns dies tota la gent del camp repoſa. Com foren al quinzen dia de la luna vingueren los turchs, axi com los embaxadors hauien dit, e pleguaren fins al cap del pont. E lo vn camp ſtaua a la una part del riu, e laltre camp a laltra: e lo pont en mig era romput. E primerament vingue la batalla del gran Turch, e era capita ſon fill perço com ell encara no era guarit de la nafra del cap: apres venia lo Rey de Aſia ab la ſua batalla: apres venia la batalla del Rey de Africa: apres venia la del Rey