Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/129

125

lo Blanch.

en res james fallir vos. Mas la majeſtat voſtra ma fet admirar de les paraules offenſiues que la alteſa voſtra ha rahonat de inculpar de poca amor aquell qui es tot pura amor, car Tirant per natura no te negu defalt ni de amor ni de honor ni de res qui fos en derogacio de la excellencia voſtra. E ſi ſabia la celſitut voſtra los treballs que paſſa per la voſtra amor nol inculparieu de res, ans loy pendrieu en algun comte, car caſcuna nit ſta armat fins paſſada mija nit com ſi hagues entrar en batailla, e tots los del camp dormen e repoſen, hi ell vogeix e cerca tot lo camp, e moltes voltes ve ab la pluja a leſquena. E com ve a les ſues tendes veſſen dret a mi e preſtament me parla de voſtra alteſa, e ſi plaer li vull fer ne ſeruir done li dues hores de vida, e toſtemps es alli la majeſtat voſtra preſent. E ſi entra en fet darmes no inuoca ſanƈt negu ſino lo nom de Carmeſina, e yo moltes voltes loy dich per que no inuoca ab lo nom de Carmeſina algun altre ſanƈt per que li ajude en les batailles: diume que per res nou faria, car aquell qui a molts ſerueix no ſerueix a negu. La Princeſa prenia molt gran plaher en lo que Diafebus li recitaua de Tirant. Dix Stephania: Puix voſaltres haueu parlat, la tanda ve a mi. Supplich vos quem vullau hoyr: digaume ſenyora per voſtra nobleſa, qui es aquell qui mereix eſſer digne de portar corona de Emperador ſino Tirant? qui es aquell qui es merexedor de eſſer voſtre marit ſino Tirant? E vos, ſenyora, teniu lo