e pres del ſeu treſor .xv. ducats per caſcu preſoner, e donals a Diafebus per quels donas al Capita. Com la Princeſa conegue que Diafebus era fora de fahenes trameſ li a dir que vingues a la ſua cambra: e Diafebus no deſijaua altra coſa ſino que poſques parlar ab ella e ab Stephania de la qual era molt enamorat. Com la Princeſa lo veu preſtament li dix: Lo meu bon germa, quines noues me portau de aquell virtuos caualler qui te la mia anima catiua, quant ſera aquell dia que yol veure, e quel pugua tenir prop de mi ſens recel negu? car ab veritat podeu creure que mes lo deſig veure que a totes les coſes del mon: mas yo ſo ben certa que ell penſa molt poch ab mi. E lo que ell falleix per natura you recobre per amor, atorgant vos bona fe conexereu que yo dich gran raho e veritat. Reſpos Diafebus e dix: Les paraules afables que la celſitut de la majeſtat voſtra ha dites alegrarien la anima de aquell famos caualler ſi les hagues hoydes, que la ſua anima fora exalçada fins en lo nouen cel: com la fama del voſtre nom reſplandeix ſobre totes les altres donzelles del mon en gracia, bellea, virtut e dignitat, e yo no ſeria ſufficient a poder ſatiſfer en paraules ni en obres lo gran donatiu que la celſitut voſtra li ha offert de la voſtra noble perſona, perque humilment e deuota vos regracie per part de aquell virtuos Tirant: e per mi offir a voſtra alteſa la perſona, la anima e tot quant he poſar a tot perill per la majeſtat voſtra: e promet vos ab pura fe
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/128
Aquesta pàgina ha estat revisada.
124
Tirant
