Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/127

123

lo Blanch.

ſarmar alli dauant ell, e feuli dar ques veſtis vna roba de ſtat brodada de or e de perles largua fins en terra perque nos refredas, e feulo ſeure en vn ſcabel dauant la ſua cadira, e totes les dames en torn de ell, e feu li recitar del dia que de alli partiren fins al preſent dia tots los aƈtes que fets hauien. Creure podeu que Diafebus nos oblida re que fos en honor e lahor de Tirant. La gloria que de tants ſingulars aƈtes lo Emperador ſenti nou cal demanar, car ſi lo Emperador ne ſtaua content molt mes ho era la Princeſa. E Diafebus aquella nit fon ben ſeruit dins lo palau de totes les coſes neceſſaries, e tots los ſeruidors ſeus: e no comportaren que altri lo ſeruis ſino donzelles. Apres lo ſopar lo Emperador pres ſa fila Carmeſina per la ma, e Diafebus pres la Emperadriu del braç, e entrarenſen en vna cambra que hauien aparellada per a Diafebus ab totes les dames: e tots li fehien molt gran honor, e Diafebus dona del genoll en la dura terra, e regracia molt al Emperador e a totes les dames la molta honor que li fehien: e ſtigueren parlant fins a la mija nit de la guerra, e lo Emperador demanant lo Capita que hauia al cor de fer. E Diafebus li dix que certament nos ſcuſaua en neguna manera del mon que en breus dies no hagueſſen vna fort e cruel batailla. Lo Emperador per que Diafebus pogues repoſar parti de la cambra ab totes les dames e no volgue conſentir que Diafebus ixques de la cambra. Lendema lo Emperador conta los preſoners,