Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/125

121

lo Blanch.

en gran dan del poble moriſch e de la antigua ſenyoria de aquell! E per ſforçar lo teu virtuos animo, Capita ſenyor, te vull moſtrar eſſer de tant conſeller com enemich, reduynt te a memoria aquelles coſes qui conſeruen e augmenten la tua honor e fama, la qual la voluble fortuna ta conſentida moſtrant te en tots tos fets valentiſſim e diſcret capita: e deus guardar de no perdre aquella honor e fama glorioſa que deu eſſer donada als cauallers que uſen de virtut. Los romans en llur temps foren ſtats contents de la tua proſpera fortuna, la qual de preſent has obtenguda, la qual ſe moſtra ab ſenyal de la tua gran virtut oblidada la granea del teu nom, moſtres en tu majeſtat real. No penſes tu yo demane pau ſots menaces de batailla, e com fer nou volras ſpera aquella per al quinzen dia de la luna a la qual vendra tanta multitut de gent moriſca que la terra nols pora ſoſtenir. El ſaui Salamo Abdalla gira la cara deuers lo riu nomenat Traſimeno e dix: O pacifich Traſimeno, com veig la tua cara blanca, e ans que paſſen molts dies ſeras tot ſangonos. Les quereles ſeran molt grans e la publica fama ira per tot lo mon. E la lamentacio que fas, Capita virtuos, del teu Emperador, not deuries de res admirar, car tant com lo regne es pus noble e mes excellent e poderos, tant han major enueja los vehins que prop li ſtan de poſſehir aquella. E perço los grechs toſtemps hauran mes cruels enemichs e batailles mortals. E no es juſta