Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/124

Aquesta pàgina ha estat revisada.
120
Tirant

ni lo blaſme de la gent del mon, axi de creſtians com de moros, com ſien encorreguts en les penes de gentilea e de caualleria volent pendre e occupar ab violencia lo titol e dignitat imperial, perque yo confie en lo diuinal auxili, car Deu qui es conexedor de totes coſes me dara virtut que yo dare mort al Solda e al Turch, e ſera manifeſta la veritat de la llur gran maleſa que han feta a la majeſtat del ſenyor Emperador de hauerli leuat la major part del Imperi, e treballen en deſpoſſehir lo del tot, de quem par que es coſa de molt gran inhumana crueltat hon perjudiquen e encatiuen lur honor e fama. E per totes aqueſtes coſes deſſus dites direu al Solda e al gran Turch que yo per res a preſent nols daria pau ni treua ſi ja ells no jurauen al alquibla en preſencia de tots los bons cauallers que de honor ſenten, que dins temps de .vj. meſos ells e tots los ſeus ixquen fora de tot lo Imperi e reſtituixquen totes les terres ques han occupades del Imperi. E no penſeu lo que dich ho digua per menyſpreu de voſtres ſenyors ni per ſpecia neguna de ſuperbia, ſino ſols per no perdre a Deu per la bona juſticia que tinch per la mia part, perço com ſe que en aqueſts fets tendrem molts jutges e pochs aduocats: e dona fi a ſon parlar. Leuas lo embaxador Abdalla Salomo e feu principi a tal reſpoſta: O iniqua fortuna com vens proſpera al nouell Capita, fent li obtenir triumpho de viƈtoria de la paſſada batailla ab molta gloria, honor e fama virtuoſa,