Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/121

117

lo Blanch.

li hauia dades per al Coneſtable e als menaxauts del camp. Com les hagueren leſtes, Tirant torna a dir: Yo en loch de la alta majeſtat del ſenyor Emperador dich a les ſenyories voſtres que a mi no par per via neguna que ſia util negu donar treues en aqueſta mala generacio: e per lo gran ſcampament de ſanch que de ells fet haueu ab animo ſforçat de cauallers virtuoſos demanen la pau o la treua de .vj. meſos. Com dins aqueſt tan larch temps ſabeu be, ſenyors, que ſperen les naus de genoueſos, les quals inceſſantment porten gent de peu e de cauall. E dins aqueſt temps per la molta gent que han perduda replirian aqueſta terra de tan gran multitut de gent, que apres tot lo poder de la creſtiandat no ſeria baſtant pera lançar los ne. Ells tenen la ſperança perduda com ells demanen pau, a mi nom ve be nis fara ſi yo fer ho puch, yols dare tantes batailles e tan ſouint, o ells exiran de tot lo Imperi o faran pau final. Torna a parlar lo Duch de Macedonia, e dix: Tirant, ſi vos no voleu les treues ab la pau, yo les vull e yo les fare, e conſellare a tots aquells qui dech conſellar que ab mi enſemps les façam. Senyor Duch, dix Tirant, no vullau deſordenar lo que lo Emperador ha ordenat, e ſi nou feu yous haure a dar tal diſciplina trametent vos pres a la majeſtat del ſenyor Emperador, la qual coſa ſeria a mi molt enujoſa, car yo açi noy ſo vengut per adquirir neguns bens ſino ſolament honrar e ſeruir la perſona del ſenyor Emperador