Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/119

115

lo Blanch.

ſenyors vos vull dir que pareu ſment del que haueu dit dels embaxadors com los hajau atorguat .xlj. preſoner, e han hi de tals que poden paguar per exir de preſo .xxv. o .xxx. milia ducats, dau hi algun remey que ſien de aquells altres que no tenen res, car prou ſeran ells contents que ſen porten lo preſoner per lo qual ells eren venguts. Tant es mes aconſolada la mia anima, dix Tirant, que yo pugua donar coſes tals que ſien de molta ſtima: car lo donador no deu donar coſes que ſien de poca condicio, mas donar coſes que apareguen a les gents eſſer de gran ſtima, hi floreſquen en honor e fama: yo do aço en nom meu, e faſ ho per ferne ſeruir a la majeſtat del ſenyor Emperador. Tirant deixa aqueſtes rahons e dreça les noues a tots los magnats que alli eren fent principi a vn tal parlar: Molt illuſtres princeps e ſenyors, viſta haueu la demanda del Solda e del Turch quens fan: vegen les ſenyories de voſaltres que conſellau que faſſam, e ſi les treues que demanen es ferne ſeruey a la majeſtat del ſenyor Emperador, ni ſi ſera benefici de la coſa publica. Parla primer lo Duch de Macedonia e dix ſemblants paraules: Senyors molt egregis e molt nobles, aqueſt negoci toca mes a mi que a tots quants ſon, per quant ſo mes acoſtat a la imperial corona, perque yo conſell e vull que axis faça, quels doneu la treua de .vj. meſos que demanen e de mes ſi mes volen, e encara pau ſi la volran, o ſia ſeruey del Emperador o no: e ſi a dos o a tres anys