Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/112

Aquesta pàgina ha estat revisada.
108
Tirant

no conſenti que negu dels ſeus ſe deſarmas ni leuaſſen les ſelles als caualls. Apres que laualot fon paſſat Tirant ordena que anaſſen fins lla hon era lo ſiti, e tants corſos morts com trobarien quels foſſen deſpullades les aljubes e que foſſen eſtojades. Demanauenli alguns cauallers pera que les volia. Reſpos que en algun temps ſeruir porien. Com la batailla ſe fehia e los moros eren ja vençuts que fugien, e la gent los encalçaua, Diafebus penſa en lo preſent e en lo ſdeuenidor per dar renom e fama a Tirant, acoſtas a ell e demanali lo anell de la Capitania, e Tirant ſe leua la manyopa de la ma, e tragues lo anell e dona loy. E Diafebus detingues vn poch ſi be los altres anauen corrent, e atura vn ſcuder ſeu qui era home de molta bondat e de major fidelitat, e donali lo anell e inſtroyl de tot lo que hauia de dir al Emperador e a Carmeſina, e apres als altres. Lo eſcuder per complir lo manament de ſon ſenyor gira ſon cauall e feri dels ſperons, e toſtemps corrent no ſe atura fins que fon en la ciutat de Conſtantinoble ans que negun altre. E de les fineſtres les donzelles lo veren venir e conegueren que era Pirimus. Cuytadament entraren en la cambra hon era la Princeſa, e diguerenli: Senyora, de tot cert noues hauem dels noſtres cauallers: ara ve molt cuytat Pirimus, lo qual porta o del tot bona noua o del tot mala, e aço diem perque ve molt cuytat. La Princeſa ſe lexa de brodar e cuytadament ana al cap de la ſcala. E com veu deſcaualcar a Pirimus