no conſenti que negu dels ſeus ſe deſarmas ni leuaſſen les ſelles als caualls. Apres que laualot fon paſſat Tirant ordena que anaſſen fins lla hon era lo ſiti, e tants corſos morts com trobarien quels foſſen deſpullades les aljubes e que foſſen eſtojades. Demanauenli alguns cauallers pera que les volia. Reſpos que en algun temps ſeruir porien. Com la batailla ſe fehia e los moros eren ja vençuts que fugien, e la gent los encalçaua, Diafebus penſa en lo preſent e en lo ſdeuenidor per dar renom e fama a Tirant, acoſtas a ell e demanali lo anell de la Capitania, e Tirant ſe leua la manyopa de la ma, e tragues lo anell e dona loy. E Diafebus detingues vn poch ſi be los altres anauen corrent, e atura vn ſcuder ſeu qui era home de molta bondat e de major fidelitat, e donali lo anell e inſtroyl de tot lo que hauia de dir al Emperador e a Carmeſina, e apres als altres. Lo eſcuder per complir lo manament de ſon ſenyor gira ſon cauall e feri dels ſperons, e toſtemps corrent no ſe atura fins que fon en la ciutat de Conſtantinoble ans que negun altre. E de les fineſtres les donzelles lo veren venir e conegueren que era Pirimus. Cuytadament entraren en la cambra hon era la Princeſa, e diguerenli: Senyora, de tot cert noues hauem dels noſtres cauallers: ara ve molt cuytat Pirimus, lo qual porta o del tot bona noua o del tot mala, e aço diem perque ve molt cuytat. La Princeſa ſe lexa de brodar e cuytadament ana al cap de la ſcala. E com veu deſcaualcar a Pirimus
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/112
Aquesta pàgina ha estat revisada.
108
Tirant
