ſperons daurats, e de altres infinits homens virtuoſos ſens nombre ſon morts e apreſonats per culpa voſtra. E haueu robat tot lo camp no ſegons coſtum de capita ni de home de caſa real, mas haueu obrat ſegons coſtum de ladre e de gran robador, e no com toca al offici que fins açi haueu poſſehit: tal coſa no deuia reſtar ſino en perſones ſperimentades en virtut, de la qual vos gens no poſſehiu, car no ſabeu quina coſa es honor ne virtut, mas ſimulacio de art que nous ve res de be per natura, per hauer lexada la majeſtat real quius es molt odioſa, e haueu pres habit menyſpreat de ſuperbo e mal parler. Be ſe, dix lo Duch, que aqueſtes follies queus lexau dir no procehexen de vos, mas del Duch voſtre germa, e del Capita nouell. Per eſta veguada yo les vos comportare ab que altra volta nous hi torneu. Comportau a vos mateix o aquells qui gouernau, dix lo Marques, e no comporteu a mi ni a negu altre. E yo ſo ben cert que lo Duch de Pera ni lo Capita noſtre no coſtumen de mal parlar, car la gloria de ells e la fama ſera perpetua e immortal tant com lo mon durara. E ells han tenguts aſetgats aquells qui a vos tenien aſetgats: e perço tots los cauallers ſon plens de animo e de virtut: e de aço nous vull pus dir ſino quem torneu final reſpoſta de ſi o de no. Que fretura deſpendre tantes ſuperflues paraules en va, dix lo Duch, jaus he dit que nom plau niu faria. Puix per grat nou voleu fer, dix lo Marques, es forçat quey meſcla-
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/110
Aquesta pàgina ha estat revisada.
106
Tirant
