tenia tanta de humanitat que no feya obres de capita ſino com ſi fos ſotſmes a qualſeuulla de aquells ſenyors, car ell ſe poſaua en la miſſa, e en la taula lo mes darrer de tots. Acabada la miſſa tingueren conſell, e fon determinat quel Marques de Sanƈt Jordi e lo Comte de Aygues viues ab dos barons anaſſen al Duch de Macedonia per embaxadors. Com foren dauant ell, lo Marques de Sanƈt Jordi feu principi a vn tal parlar:
Enyor Duch, dels noſtres mouiments no deus hauer admiracio alguna, perço com ſom trameſos açi a la tua ducal ſenyoria de part de noſtre virtuos Capita e de aquells iluſtres Duchs, Comtes e Marqueſos, a tu placia voler nos fer part, axi com raho diuina e humana vol, dels treſors e deſferra que has ocupats en lo camp dels noſtres publichs enemichs: e no dix mes. O com ſon plenes de alegria les mies orelles, dix lo Duch, com ſent paraules que no han neguna eficacia de gent mal enteſa. E com podeu voſaltres penſar yo fes tal coſa, ne menys conſentir com ab tan gran treball de ſuor de ſanch de noſtres perſones, nit e dia exercint les armes, conſeruant aquell
