forqua ne penjaſſen hu, e poſaſſen fama que lo hu de ells volia forçar vna dona, laltre perque hauia furtat, laltre perque no volia paguar lo que hauia pres. E com fon tornat al camp feu fer crida ſots pena de mort, no fos negu goſas entrar en neguna ſgleſia per robar res de aquella. La ſegona no fos negu goſas violar dona de qualſeuulla ſtat que ſia. La tercera que no fos negu goſas pendre neguna coſa ſens paguarla. Com ſentiren la crida e veren los penjats, poſa molt gran ſpant a la gent. Tirant era molt amat e temut. E acoſtantſe la nit los turchs qui ſtauen aſetgats no hauien menjat en tot lo dia vengueren a paƈtes, puix vehien que no tenien ſperança ſino de morir o eſſer preſos: trameterenho a dir al Capita quels aſſeguras vida e membres: e renunciaren al titol de libertat ſotſmetentſe a ſeruitut: e Tirant en aquell cars volgue uſar mes de clemencia que de crudelitat, preſ los a merce, e feu los dar a menjar a totes llurs neceſſitats. Lendema per lo mati lo Capita mana parar vna tenda molt gran e molt bella feta a dues goteres, e alt en lo tendal hauia vna campana. E aqueſta tenda no ſeruia ſino a dir la miſſa e a tenir conſell: e feula poſar en mig de vna praderia entre los dos camps del Duch e del ſeu. E venguda la hora que volien dir la miſſa, Tirant per major honeſtat ſua trames al Duch ſi volia venir a hoyr miſſa. Lo Duch ab gran ſoperbia reſpos que no. Los altres grans ſenyors foren molt contents de hoyr la. E Tirant
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/107
Aquesta pàgina ha estat revisada.
103
lo Blanch.