Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/104

100

Tirant

e moltes joyes. Nos lig en les hyſtories romanes ni troyanes que tan rich camp com aqueſt fos vençut en tan poca de hora. Com tot fon robat meterenho tot dins la vila, dexa gent darmes dins la vila per guardarla, que ſi Tirant hi venia o algu dels ſeus que nols hi dexaſſen entrar, car moltes veguades ſe ſdeue que no ha mal que no vingua per be. Lo poble de aquella vila era mig deſtrohit, e lauors fon molt rich. Com hagueren mes en ſegur tot lo que hauien robat, lo Duch feu la via de les banderes per lo pla, e ſtaua admirat ell e tots los ſeus de la multitut dels corſos morts que trobauen: digueren los guardes del camp al Capita que gent darmes venia a gran anar. Tirant feu pujar a cauall tota la gent darmes e ordena ſes batailles penſant que los enemichs ſe foſſen refets de aquelles viles les quals eren llurs, iſquels al encontre, e com foren prop coneguerenſe. Tirant ſe leua lo bacinet del cap e donal al patge, e tots los altres capitans feren per ſemblant. Com foren molt prop del Duch, Tirant deſcaualca e ana a peu enuers lo Duch fent li molta honor. E lo Duch nos mogue gens, ſino que li poſa la ma ſobre lo cap e no li dix res, de que tots los altres loy tingueren a molt gran dolentia, e no fon negu volgues deſcaualcar per ell: e Tirant torna ſobre ſon cauall, e molt ſouint lo poſaua en noues, e aquell ſcaſſament volia parlar: mas tots los altres cauallers e gentilſ homens feren gran honor als duchs e a Tirant. Lauors ſe meſclaren los viƈto-