Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/21

17

lo Blanch.

ma fet poſar les mans ſobre los Euangelis de aço yo no diria res a negu: e per quant ſou ma ſenyora natural qui ſeria venir contra la fidelitat, quinſeuulla ſagrament que yo haja fet no val res perço com es contra caritat: Primerament me ha dit com Stephania e Plaerdemauida ſon ab ell de acort com per força o per grat ell paſſara a voſtra mageſtat, e ſi fer nou volreu per grat e a tot ſon voler, queus paſſara la ſpaſa per lo coll donant vos cruel mort, e apres fara per ſemblant a voſtre pare, e robant tot lo treſor ſe poſara en les galeres ſues e iran ſen en la lur terra: e ab lo treſor que ſen portaran, robes e joyes, trobaran alla de mes belles donzelles que voſtra alteſa no es: car diu que vos no ſemblau ſino moça doſtal, que ſou donzella ab molt poca vergonya, e que en la ma lo portau dient quil vol. Mirau, ſenyora, per voſtra virtut lo traydor celerat quines coſes penſa de voſtra alteſa. E diu encara mes lo reprouat ab poca fe, que no era vengut ell en aqueſta terra per fer armes, e que tantes vegades es ſtat nafrat, e que per mala ſort ha conegut a vos e a voſtre pare. Queus par, ſenyora, de tal parlar de caualler, com penſa ell en la honor de la excelencia voſtra ni del Emperador qui tants bens e tantes de honors li haueu fetes? Alla foch quil crem qui ſemblant coſes diu. Sabeu encara que diu mes? que no ama ni vol be a dona del mon ſino per ſos bens mes que per la ſua perſona: de aqueſtes coſes diu moltes e de altres moltes maldats. E ſo en recort quem dix