Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/11

7

lo Blanch.

pot, e tot lo que ell ha dit de la ſua ſanƈta boca es veritat, e axi ho deuem creure fermament ſens dubitacio alguna, e per tal forma ſtan fe e veritat enſemps ligades, e la mageſtat voſtra fa lo contrari, que trenca la promeſa fe, denegant veritat, que es Deu. Donchs venint contra Deu es renegar lo, car tots los qui rompen la fe trenquen ſagrament, e ſon fets enemichs de Deu. E vol ſe ſcuſar la excellencia voſtra remetent me a vna mia gran enemiga qui nomenar ſe fa ſperança, qui fa per ſon ofici deſeſperar moltes gents, car aqueſta no fon trobada ſino per vna cauſa, ço es que les perſones tinguen ſperança de longa vida, e que per les bones obres que faran ab los merits de la paſſio ſacratiſſima de Jheſucriſt obtinguen la gloria de paradis. E ſtich admirat de la mageſtat voſtra, qui te tanta magnanimitat queus he hoyt dir que james haueu feta promeſa ni gracia alguna a negu que molt copioſament no loy compliſſeu. E de aço me donas per teſtimoni totes les dames de la cort voſtra. Donchs ſera tanta la mia deſauentura que yo quius deſige mes ſeruir e obeyr que tots los homes del mon, la voſtra grandiſſima liberalitat en mi manque? Encara nou puch creure que donzella de tanta dignitat vulla eſſer perjura, car com la perſona es de major ſtima tant fa mes ofenſa a Deu, e no ſeria negu qui de voſtra alteſa donas fe: la ſtima de major dolor de la que tinch no puch atenyer. Aſſajar vull la fortuna la qual ſouint als que la