Sico·l malalt les coses avorreix
Qui dant salut, ell ama les nocives;
Amoros cor sol apetit regeix.
D'aquell primer al segon atorgar 460
Vench nostre dir, e per lo terç entrant
Molt clarament jo pogui reguardar
Un ceptre gran de foch molt triumphal, Fol. 10.
Mig lo jardi, d'una vera semblança.
No prou segur per l'acte natural, 465
De sobre fi de voluntats, paria
Jo veur' amor e Cupido ab l'arch,
De Venus nuu als brasso(r)s que dormia
D'un gran repos; jo viu son neximent,
Vengut de grat, nudrit, fantesiant, 470
Senyor fent se de molta folla gent.
Tot entorn d'ell eren fulles e flors
Qui de Venus lur neximent prenien,
Totes ensemps e diverses colors.
Unes eren Pietat sens mesura, 475
Altres Deport de 'legre pensament,
Altres Esguard d'amorosa figura,
Altres Suspirs, Gracia e Bellesa.
Unes eren Rialles desdenyoses,
Altres Volers prenent d'amor abtesa. 480
Altres ne viu, per desig inclinades,
Dissimulant moviments de amor,
Ab form' e gest no d'amar apartades.
Las mirant viu, prop sa reyal cadira,
Per ord' estar tres dones molt insignes, 485
Totes volent ço que d'amor no·s mira.
Eren nuhes, del mon foragitades,
Que si mes temps hi returassen viure,
De final mort no foren [e]scapades.
Lur naximent fon ans que la de Sem. 490
E cantaven ab veu melodiosa:
'Dona nobis semper, Amor, pacem.'
Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/79
Aquesta pàgina ha estat revisada.
