Que be no pogui [jo] compendre;
Mas del que jo pogui retendre,
Ho descriure 425
Per altr' estil com mils sabre.
- V
Quant jo fuy dins en lo jardi, mire Fol. 9v.
E dins aquell viu coses ten insignes
Que per ser tals algunes callare.
Com l'espirit, quant d'aquest mon perteix 430
E·s troba d'alt en gloria divina,
Tots los delits d'aquest mon avorreix;
Na pres a mi, qui desige no viure
Sol que restar en lo jardi pogues.
Molts grans sacrets trist jo no bast escriure.435
Ell era gran e lo temps qui·l augmenta.
E los meus prechs acceptats d'una part
Per hon amor los amadors contenta.
De tota part era molt singular;
Al entorn d'ell eran grans gessemins 440
Entrellessats de un novell ligar.
Tant com ne viu la claror me·n segava,
L' altre cubert, perque 'si res ne parle.
Per sobres be ma pensa veriava:
Los miradors eran nov' alagria; 445
Los pensaments plassa gran demostraven.
Lo fruyt e·l gust gran delit acrexia.
Les rames jo que viu eren nuoses,
Verdes, que·l foch ab gran trigua cremave,
Altres de sech cramant molt doloroses. 450
E si per temps alagria portaven,
Aquest delit no conegut d'on era,
Los apetits l'enteniment segaven.
Havien fruyt, d'un esguard qui·n prenia
Era d'affanys, enuyts e pensaments 455
Ple a la fi d'un' aspre malaltia.
