Que a mon grat e bell parer
James trobi tant gran plaher,
En veu dient fort dolçament:160
"Qui tocha'b tal atraviment
En la força e gran poder
D'Amor, pus no·y es son voler?
Lo pensament qui es sens mi,
Amor james no·l reculli."165
Torbat jo trist del que hoy,Fol. 5v.
Resposta tornar no pogui;
Ans resti quasi molt torbat,
No menys d'ome qu'es arrepat,
Pero qui·s veu hon vist no s'es170
Al principi esta repres.
Ab tant cridi, lo seny cansat
Per lo turment: "De pietat!"
Axi estant meravellat,
Essent me jo quasi tornat,175
Lo portal viu voltant ubert,
D'on salti prest d'aquell desert,
Alegre tot de mon pensar,
Cuydant me dins pogues intrar;
Mes fom deffes, a maravella,180
Per la part de una donzella
Qui en la porta fon saltada,
Deffanent [ne] a mi l'entrada,
Vestida d[e] un negre drap,
Los cabells longs, sens res al cap;185
Ab deu entorxes be cremants
De sa color portants infants,
[E] mils cantant, a mon avis,
Que [no] angels de Paradis
Una canço de dol e plors190
Qui·m parague del "angoxos."
Apres alçar decontinent
Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/70
Aquesta pàgina ha estat revisada.
