Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/65

Aquesta pàgina ha estat revisada.


I

Cant de la primera comedia de la gloria
d'amor, en la qual l'actor descriu lo temps
e l'ora, e les dolors e final recomendacio a
Apollo e Mercuri, per virtut dels quals
entra en delliberat pençament.


De tot delit   privat e de 'lagria,Fol.3.
  Ple de tristor,   enuig e pençament,
  Ab dolor gran,   me retrobi un dia
Dins una vall   d'arbres, tan dolorosa
  — Esmaginant   la dolor que sentia —5
  La pensa trob,   e la mort desigosa.
Trist, no sce dir   l'antrar de ma ventura,
  Tant era ple   de tristor mon entendre;
  Lo dret rapos   negua ser ma factura.
Era'n lo temps   quant potestat divina10
  Crea·ls delits   que demostra natura,
  E an amar   Cupido mes s'enclina.
Flames d'amor   Citarea lançava
D'un estrany foch   qui dins amor se creha,
  Cremant tan fort   que remey no trovaba.15
Pirrus, Nero   e los altres cruels,
  Vent mon turment,   dolor gran los venia;
  De pietat   se obrien los cels.
Esparança,   qui neix de cos' incerta,
  Veriejant,   en l'espirit no troba,20
  Fugint de mi,   sa natural offerta.
L'enteniment   qui tal dolor sentia,
  Novell desig   lo prengue d'altra forma,
  Pusque raho,   fugint d'ell, se partia.
Despartant me,   Febo se declinava;25
  Decahiment   son moviment prenia,
  E l'espirit   fosca nit reduptava.