Pàgina:The gloria d'amor of Fra Rocabertí (1916).djvu/63

par del meu trist pensament dolor recitar no·m lexe. Un altre60 Homero a descriure les passions d'amor, com les bellesas de la filla de Jove, pus que necessari fora, vivint en aquesta semblant dolor, foragitant sparança, l'enteniment de tota salut. Aparallades les cosas necessaries a ma sapultura, ab paraules duptoses dire la derrera dolor en que fortuna e amor65 me posaren. Oblidant lo plant com la dolor, no ajut a desminuhir la pena, qual dolorosa fi a mi seguescha.Voluntariement confes amor esser stada causa. Invocades les deessas d'amor a mon adjutori, passats los aspres camins e carreres, rius d'amor, en una forest d'arbres e flors pres d'un bell70 castell me trobi. Alsant a pus mirabla cosa la testa, no en terra, mes pus tot en lo cel me reputave esser; devant los dubitants vulls m'i fon offert' una pus que bellissima donzella, la qual no humana, mes divina pensava la memoria; scilenci als trists pensaments, viu la candida vista75 dins subtilissimo vel, e, de presumpcio, l'amagada f[r]ont de nobilitat meravellosa; les belles celles en forma de novella feba, no del tot amagades, eren vistes; dos no hulls, mes pus tost divines lums parien. Viu l'affilat nas, la boca com a rosa vermella, de poch aspay contenta, que, mirant, havian copdiciosa80 força de fer se desigar. Mirave les blanques e petites dents en orde gracios star; contemplave en lo delicat e candit coll; suspirant dubitava perdra la vista de tanta delectacio. D'aquesta part me saltaren los ulls als devallants braços, los quals denguna grosseria mostraven en lo vestir, ab plena ma85 ornada de bellissimos dits estant; se mostraven les devocions dels seus pits, les ymages del[s] qual[s], reistint, paria que·s volguessen mostrar malgrat de la vestidura. O trist! perque m'estench jo a pus narrar la mia dolor? Cert lo callar pus que lo dir es a mi necessari. Car parlant no bast a dir les bellesas90 que humanas pensas no basten a comprendre. Qui poria dir la gran alagria dels ulls, la plasentaria de la cara, los varis e ornats moviments de la vista segons la calitat del acte o de la paraula, essent aço offici de natura? Verament jo pensave moltes voltes que atal dech aparer Dampnes davant95