Aquesta pàgina ha estat revisada.
MOSSEN, sens enténdrel.
Peró... qu'es lo que t'endús?
MANELICH
Y ben clar qu'ho he dit: que me'n enduch á la Marta.
MARTA, apart.
Sí, sí: acabém.
(Va á sortir.)
MOSSEN
Tot aixó ho contéu al amo, que ja ha tornat.
MARTA
Que'l Sebastiá es aquí! Oh, anémsen!
(Ella va á sortir: en Manelich, sens enténdrela, la segueix. En Mossen riu sarcástich. Al ser ella á la porta's troba ab en Sebastiá.)
SEBASTIÁ, rihent satisfet.
Ja t'he atrapat! Míratela, Mossen, que'm sortía á rebre!
(La Marta retrocedeix. En Mossen segueix irónich.)
MOSSEN
Sí, prou!
MARTA
Manelich: no t'apartis!
SEBASTIÁ, que no ha comprés res.
Y més content que vinch, Marta! Perque ja s'ha arreglat el meu casament, y aquest vespre mateix arriba'l pare de la meva promesa á donar un cop d'ull per aquí.
MARTA, apart.
Ay Deu!
