ell preguntant, de la manera que aqueixas cosas se poden preguntar.
Seyéu, seyéu, Tomás.
No sech jo en aquesta casa. Sinó que vinch perque'm digas qué li haig de contestar jo á n'ell quan me diu: «Tomás: vos que'm váreu buscar la promesa, per qué'm váreu triar la Marta?
No m'ho diguéu aixó, Tomás!
Sí que t'ho dich, sí. Y encare fa més el xicot, que'm pregunta: «Tomás: qui es l'amistansat de la Marta? Quí es l'home que va entrar per aquella porta la nit del casament?» (Ella s'amaga la cara entre las mans.) Y ell vol saber quí es per matar-lo, y jo no sé qué li responga.
Vos ho ha dit, Tomás, que'l mataría? Eh que tindría cor per ferho?
Sí, sí que m'ho ha dit. Com m'ha dit que se'n anirá d'aquí per sempre: sinó que... espera al Sebastiá per despedirsen!
Y vos li heu dit que no se'n vagi, oy, Tomás?
Jo? Que't deixi; no demá, nó, are mateix. Y que avans d'anársen que t'escupi á la cara: que tu ets!... ets!... (No gosant á seguir perque ella li priva.)
Qué no heu tingut may una filla vos?
