Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/71

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ell preguntant, de la manera que aqueixas cosas se poden preguntar.

MARTA

   Seyéu, seyéu, Tomás.

TOMÁS

   No sech jo en aquesta casa. Sinó que vinch perque'm digas qué li haig de contestar jo á n'ell quan me diu: «Tomás: vos que'm váreu buscar la promesa, per qué'm váreu triar la Marta?

MARTA

   No m'ho diguéu aixó, Tomás!

TOMÁS

   Sí que t'ho dich, sí. Y encare fa més el xicot, que'm pregunta: «Tomás: qui es l'amistansat de la Marta? Quí es l'home que va entrar per aquella porta la nit del casament?» (Ella s'amaga la cara entre las mans.) Y ell vol saber quí es per matar-lo, y jo no sé qué li responga.

MARTA, ab satisfacció.

   Vos ho ha dit, Tomás, que'l mataría? Eh que tindría cor per ferho?

TOMÁS

   Sí, sí que m'ho ha dit. Com m'ha dit que se'n anirá d'aquí per sempre: sinó que... espera al Sebastiá per despedirsen!

MARTA

   Y vos li heu dit que no se'n vagi, oy, Tomás?

TOMÁS

   Jo? Que't deixi; no demá, nó, are mateix. Y que avans d'anársen que t'escupi á la cara: que tu ets!... ets!... (No gosant á seguir perque ella li priva.)

MARTA

   Qué no heu tingut may una filla vos?