Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/64

Aquesta pàgina ha estat revisada.
NURI, cridantlo.

   Manelich! (Ell hi va.) Je, je, je! El mon diuhen qu'es molt dolent. Que ho creus, tu, que ho siga de dolent el mon?

MANELICH

    El mon de la terra baixa, prou: que no ho era, no, 'l de la Montanya. Sinó que potser no ho era perqué allá dalt no hi havía homes!

NURI

   Y... (No gosant seguir.)

MANELICH

   Què?

NURI

   Res. Je, je, je! Sí, vaja. sí, una cosa: que no tens un germá, tu?

MANELICH

    Soch jo sol, y encara soch massa.

NURI

   Cap? Cap? Ni un de petitet i bufó com tu? Que tingués la meva alsada...

MANELICH

   Per qué, Nuri?

NURI

   Per res. Je, je, je! Perque m'agradaria que'l tinguessis.

MANELICH, passantli la má pels cabells.

   Pobreta Nuri!